dimarts, 22 d’abril del 2014

Quan les vacances no surten com esperaves...

Demà tornem a la rutina i jo tinc ganes de fer vacances!
Aquesta setmana passada no vaig ni passar pel dimecres mut (podeu veure els altres dimecres aquí)  i deveu pensar que és normal, estàvem de vacances! 
Doncs a pena nostra, no ha estat ben bé així; el pare de les criatures s'ha passat una setmana pràcticament estirat al llit totalment in-operatiu a nivell familiar així que les meves vacances s'han assemblat més a una cursa de les llargues que a una estada relaxant a la platja, per dir-ho així, amb humor. 
En lloc de tres nens era com tenir-ne quatre, a més, dilluns 22 és l'últim dia per presentar els imposts trimestrals i tenia força coses de feina per avançar. Que ja se'm plantejava complicat amb els nens sense escola, imagineu amb el Joan encallat i sense poder fer res de res! En alguns moments el meu nivell d'estrès ha estat més que acceptable. Feu-vos autònoms que tot són avantatges! 
Tot això us ho explico perquè l'altre dia parlava amb una amiga i em deia que a la vida 2.0 de la majoria sembla que tot sigui de color de rosa. En molts casos és veritat, i crec que, en part, també és normal, tots tendim a ensenyar les coses bones, no? S'entén que les dolentes la gent se les guarda per casa. El que passa llavors però és que et sembla que la resta del món té una vida perfecta i que la teva és un desastre al seu costat. Que els teus nens s'enfaden, que tu vas despentinada i que no hi ha cap racó de casa teva que sembli tret d'un catàleg d'Ikea! Don't panic que "en todas partes cuecen habas" que diuen.
Total, que us podia haver fet un post resumint les vacances i que semblessin unes vacances "estàndard" però ja posats, us ho explico tot i serà més realista. I us diré que hi ha hagut moments tensos, de casa bruta, de feina per fer, de nens disgustats, de mare sobrepassada.....però llavors també us he de dir que que hi ha hagut avis que han ajudat tant com han pogut, amics que s'han endut els nens grans a passar el dia al camp amb bicis i picnic inclòs, amics que m'han convidat a dinar a casa seva perquè els meus tres cadells i jo ens airegéssim en un pati fantàstic i una barbacoa deliciosa, matins de cares pintades i nens entusiasmats, molts wastups i trucades preguntant per la salut física del Joan i la meva salut mental,.... O sigui, que si, que hi ha hagut moments negres negres però també moments roses, liles, verds, taronges, blaus,.... com sempre en aquesta vida, no? 
Per acabar amb el rotllo  que us he fumut avui us deixo unes fotos de LA passejada en família, que ha estat un dels moments amb més color d'aquests dies.




I és que no, dels moments negres negres no en faig fotos! ;-)



Una abraçada i ànims amb el retorn a la rutina, penseu que dimecres és Sant Jordi!!



2 comentaris:

  1. Ben cert, al món 2.0 acostumem a explicar els nostres millors moments i les crisis internes (que n'hi ha) a casa es queden!
    Ànims amb la tornada potser serà més relaxada que les pròpies vacances (a casa també som família nombrosa!). Tot i que aquestes vacances han anat força rodades (bé, sense comptar dos dies d'afonia i un embrague del cotxe familiar trencat) reconec que la tornada a l'escola i a la llar d'infants de la canalla em provoca un petit somriure que s'escapa! Shhht! Que quedi entre nosaltres! ;)

    Nuni
    http://cuinetes.bloks.cat

    ResponElimina
  2. Doncs no estan malament les vostres vacances Nuni! Aquí la més petita és a casa sempre però si que amb els dos grans a l'escola, la casa està una mica més tranquil.la. Una abraçada i gràcies per passar per aquí!!

    ResponElimina

Moltes gràcies pels comentaris! Tots em fan molta il.lusió i intentaré respondre'ls un a un sempre que pugui!