divendres, 16 de desembre de 2016

La màgia de les petites coses o com trobar coses bones a una setmana de me

El diumenge acomiades una setmana estranya dinant a la platja amb els teus tres. Fa solet, feu volar estels i aneu a berenar xocolata desfeta. Penses que heu carregat piles per una setmana que es farà llarga comparada amb l'anterior i..... t'equivoques, de ple!
El dilluns comença justet i la cosa només fa que començar.
El dimarts el trampeges, et sembla que encara us n'esteu sortint prou bé i, al vespre, gràcies als avis i al pare de les criatures, fins i tot pots escapar-te a un sarau literari que t'encanta.
El dimecres però, caus en picat. Et ve la regla, la teva filla petita decideix deixar claríssim que ella no vol anar a l'escola i que vol estar amb tu, et discuteixes amb persones que estimes, et surt una pansa i perds la targeta de crèdit. Et desbordes i no pots parar de plorar. Et cagues en les hormones, l'estrès, el cansament, el Nadal i tot plegat!
El dijous comences amb mal de cap i la sensació, que ja comença a ser permanent, que no arribes enlloc. La petita t'enyora, tant que el pare de les criatures no la deixa a l'escola, el gran diu que tot va bé i la mitjana fa dies que arrossega un tema amb les amigues que sents que no pots acabar d'acompanyar com cal.
I divendres? Ai, el divendres..... El calendari d'advent anuncia que el pare està de guàrdia però que la mare no treballa a la tarda i la podreu passar junts sense presses a casa, que sopareu bikinis i cacaolat. El tió s'ha tirat uns pets i hi ha un parell de lacasitos per cada un, hi ha somriures i temps per esmorzar amb calma peeeerò.... abans de sortir de casa algú ja et fa saber que té un mal dia i quan arribes a l'escola la cosa empitjora. Marxes amb llàgrimes als ulls, el cor encongit i la promesa que a la tarda la reculls tu. Respires, saps que hi està bé, que li passarà, que l'acompanyen amb respecte, empatia i que l'envolten braços amorosos, .... Però et tornes a desbordar. Merda de setmana!
I llavors arriba la màgia de les petites coses i de les grans persones que t'envolten: et desfogues amb un parell d'amigues, en directe i per telèfon, reps un whatsapp de primeríssssima mà 15 minuts després de sortir que et tranquil·litza dient que s'ha calmat i que juga contenta, arribes a la feina i el jefe es marca un detall gegant i aparèixer amb dues safates d'esmorzar, dolç i salat! Estàs tan tova que no saps si riure o plorar. Al llarg del dia l'amiga espia número u et diu que ha vist la petita feliç a l'hora de l'esmorzar i l'amiga número dos et torna a fer arribar bones notícies al migdia.
I reculls tres nens aparentment contents però moooolt cansats, la tarda és intensa i plena de petits drames quotidians que no et donen treva. I en un moment donat sospires: "Osti tu.... no puc més..." i el gran et diu: "- Explota, mama, explota... no, millor no..." I t'abraça fort. I la mitjana s'afanya a recollir el merder d'aigua que inunda el lavabo i la petita s'acaba de posar el pijama.
Quan per fi s'han adormit t'asseus i buides el pap teclejant davant de l'ordinador.
I malgrat el desànim i el punt de mal humor que t'habita, t'esforces a repassar la setmana i buscar aquells petits moments màgics que, malgrat tot hi ha hagut cada dia.
El moment sofà+sèrie del dilluns al vespre.
La tarda de dimarts muntant l'arbre de Nadal a casa dels avis entre anades i tornades de les classes de música.
La nit envoltada d'àlbums il·lustrats i amigues amb qui comparteixes l'afició pels contes.
Els somriures dels clients del dimecres i les abraçades llargues.
Les converses de whatsapp plenes de mares estressades i idees esbojarrades.
Saber que la mitjana s'ha confiat a la seva mestra i que ella ha arribat allà on tu no pots fer-ho, gràcies S!
Trobar la targeta de crèdit mig amagada sota uns fulles al mig del carrer.
Conversar amb les mares del grup i voler-los dir que, a vegades, és tan "terapèutic" per elles com per tu, que la tribu és la tribu i que és indispensable per no parar boig.
Sostenir un nadó inquiet en braços i sentir que es relaxa.
Fer quatre llistes i sentir que poses una mica d'ordre al caos dels regals nadalencs.
Encendre unes espelmes i acabar-te el llibre que t'estaves llegint i que casualment porta per títol: "La màgia de les petites coses".































Una abraçada,
Carla

4 comentaris:

  1. Ostres, m' ha arribat al fons del cor... són els petits desastres de cada dia i la magia de les petites coses i entre ambdós anem fent equilibris.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Ostres, m' ha arribat al fons del cor... són els petits desastres de cada dia i la magia de les petites coses i entre ambdós anem fent equilibris.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Ostres, m' ha arribat al fons del cor... són els petits desastres de cada dia i la magia de les petites coses i entre ambdós anem fent equilibris.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Judit! Sortosament no totes les setmanes tenen tants petits desastres!
      una abraçada!

      Elimina

Moltes gràcies pels comentaris! Tots em fan molta il.lusió i intentaré respondre'ls un a un sempre que pugui!