dimecres, 18 d’abril de 2018

Una sessió de fotos familiars diferent!

Fa uns dies la Caro Cañellas Fotografia  em va contactar amb una proposta que em va semblar ben original. Volia fer sessions de fotos "de família" a l'aire lliure i amb el joc com a eix conductor. 
La seva idea era plantejar un escenari, un espai de joc i deixar que els nens hi entrin, cada u al seu ritme i a la seva manera, mentre ella es dedica a captar el moment. 
¿Què hi ha més autèntic que un nen jugant? 
Quan juguen són ells! Espontanis, vius, implicats, frescos...
Amb aquesta idea ens vam trobar en un indret rebonic de Pallejà i els nens es van dedicar a això, a jugar, descobrir, investigar... mentre ella feia fotografies.

Aquell dissabte va girar al voltant de la temàtica de Sant Jordi i la Caro encara em va sorprendre més quan, després de la sessió, em va dir que s'havia inventat un petit conte amb les fotos resultants de la sessió. 


Si us pica la curiositat, ho podeu veure tot aquí i teniu tota la informació aquí. 
Aquest dissabte que ve encara té alguns forats per sessions familiars, no us ho perdeu! 
Hi trobareu tots els materials de Jugaia i les cues genials de CuCua.



I si no és per Sant Jordi... penseu-hi... una sessió de fotos de família jugant a l'aire lliure, en un entorn com aquest... a mi em sembla una gran idea! Això si, llavors la feina serà vostra per escriure la vostra petita història. Estic segura que en sortiran coses precioses i ben divertides!

Una abraçada,
Carla

PD: Jo no surto a les fotos i és una llàstima! Penseu a posar-vos-hi! Penseu a jugar, a descobrir i a gaudir amb els vostres petits i petites!!! 

diumenge, 8 d’abril de 2018

El primer comiat d'algú que estimen...

La meva besàvia va venir de Saragossa vídua i amb tres fills. Aquí es va tornar a casar i en va tenir tres més. Una d’elles, la meva àvia. La Pepi. Besàvia de 5 besnéts.
La meva àvia deia a cada aniversari “I que jo pugui veure el proper” des que jo tinc memòria.
Últimament bevia Coca-Cola a cada àpat i demanava als nens que li portessin una galeta per ella quan ells berenaven.
Era una gran seguidora del Barça, pessimista com molts dels culés que conec.
Ella, que va tenir dues filles que van morir durant la postguerra, va plorar d’alegria quan va néixer el meu pare perquè per fi... era un nen!!! I també ho va fer quan va saber que el meu primer fill ho seria. “Que les dones hem vingut a aquest món a patir” em deia.
I cada vegada que em veia donar el pit deixava anar un: “Altra vegada?” I llavors afegia que la seva nena sempre li portava la cadira per fer-la seure i que li donés pit perquè en aquella època passaven molta gana.
Ma àvia feia les millors tallarines amb tomàquet i unes “patates rosses” boníssimes. Ens duia als “autos de choque” per la festa major del poble quan passàvem dies d’estiu amb ells. I s’inventava contes llarguíssims quan ens acompanyava a dormir a mi i al meu germà. Que nosaltres ens donàvem la mà perquè la “masia” ens semblava molt gran i teníem una mica de por.
I quan els dies d’institut anàvem a dinar a casa seva sempre ens havia comprat berlines per berenar i ens donava 500 pessetes a la que podia.
Fa unes setmanes va arribar als 100 anys i ja no els va voler celebrar, que deia que ja tenia massa anys. I, en canvi, els nens flipats de tenir una besàvia centenària.
Aquest cap de setmana els tres han plorat la pena d’acomiadar, per primera vegada, algú que estimaven. 
Cada u a la seva manera i al seu temps. 
I jo també.
I ens hem abraçat i plorat junts a estones.
I hem xerrat molt de la mort, de la “llei de vida”, de la pena, del quan toca morir-se... 
I ens hem fet un grapat de rams amb les flors de la corona i hem fet bromes i ens hem intentat quedar amb les coses bones.
I estic segura que tots hem crescut una mica més, tots junts.




dijous, 29 de març de 2018

Coses que passen quan dones autonomia als nens....

Ahir va ser un dia de bojos. D'aquells que sort en tens d'avis, amics i companys de feina per poder arribar a tot sense morir en l'intent. I al vespre em va passar una cosa que em va fer pensar i tenia ganes de compartir amb vosaltres.

Resulta que els dos "grans" anaven d'excursió i al matí els vaig demanar que es preparessin ells les motxilles. S'hi havien de posar esmorzar, dinar, aigua i el que ells creguessin que podien necessitar. Hi havia macarrons fets així que la meva indicació va ser: "Poseu en un plat la quantitat que creieu que us menjareu i d'allà a la carmanyola."
Vam marxar tots de casa, vaig fer ronda de repartir canalla i a la tarda quan vaig recollir-los els dic: "Ostres... sabeu que al matí no us he ni preguntat que us heu endut per menjar?"
I em contesten: "Doncs has fet molt bé fet de confiar en nosaltres perquè ens ho hem menjat tot i no hem passat gens de gana. Per esmorzar dúiem entrepà de pernil salat boníssim i mandarines i els macarrons per dinar i una barreta de cereals per picar i aigua. I també hem agafat una samarreta de màniga curta per si de cas i al final no ens ha fet falta".
Genial, no? No me´ls vaig menjar a petons perquè anàvem en cotxe! :-) Que igual us sembla una parida però a mi em va emocionar com s'ho van gestionar.


I és que sé que costa no intervenir, confiar, deixar que provin, que s'equivoquin...i ho sé perquè hi ha moments en què a mi també em costa. Moments en què tinc pressa, en què tinc el cap a una altra banda, en què em surt l' "això ho fem així perquè ho dic jo que així anem més per feina, que anem tard". Maleïda pressa, eh!
Però us asseguro que quan els donem el temps, l'espai, el permís i confiem en els nens i nenes, la majoria de vegades aporten idees, solucions i arguments absolutament vàlids que als adults no ens havien ni passat pel cap!

I està clar que aquest nivell d'autonomia en els nens no arriba d'un dia per l'altre. 
Que ja tenen 8 i 10 anys.
Que suposo que, d'alguna manera, els hem anat criant així.
Animant-los a ser autònoms dins les seves possibilitats, a què es fessin responsables de les seves coses, demanant la seva col·laboració, deixant-los participar de les decisions de les quals podien participar....
I malgrat tot, tot i ser-ne conscient, en moments així m'agafen ganes d'abraçar-los molt fort perquè em sento orgullosa d'ells.... i perquè sento que se'm fan grans, i ho fan massa ràpid!!!










I així, amb una abraçada, m'acomiado fins a la propera.
Gràcies mil per llegir fins aquí!
Carla





dimarts, 27 de març de 2018

Com protegir els ulls dels nens a la neu?

Tots ho sabem i no es pot pas negar, anar a la neu amb criatures, és un xou!
Tot i així, quan ets molt molt amant de la neu i les muntanyes, passa que t'hi aventures cada dos per tres per allò de compartir allò que t'apassiona. Vaja, això és el que ens passa a casa! :-)
Dels preparatius i coses imprescindibles per anar a la neu us en podria escriure un post sencer.
I vès que un dia no ho faci; avui però, aprofitant que aquesta temporada els meus tres han estrenat ulleres Julbo, us vull fer cinc cèntims de com i perquè cal protegir els ulls dels infants quan anem a la neu.



La neu reflecteix entre el 80 i el 90% de la radiació ultraviolada per tant, si tan sols pel fet d'anar a alta muntanya ja cal protegir-nos els ulls, quan el paisatge està nevat encara és més important.
Quan anem a esquiar, o encara que només sigui a tirar-se amb el trineu o fer ninots de neu, nosaltres ens decantem per ulleres de máscara perquè els ulls queden més protegits. Ja no només de la radiació sinó també del vent i del fred. Evidentment si neva, ja no hi ha cap mena de dubte!
Pot semblar òbvi però les ulleres han d'estar homologades per la CE i estar fabricades amb materials resistents a cops i ratllades. Cal escollir bons materials i dissenys pensats específicament per fer-les servir amb casc, que és un altre imprescindible!



Fins ara havíem anat tirant amb material de segona mà d'amics i, tot i anar ben protegits, teníem la sensació que no acabaven d'anar còmodes. Així que, quan ens va sorgir l'oportunitat de col.laborar amb Esportiva Aksa, no vam dubtar-ho ni un moment.
Després de mirar i remirar les diferents opcions ens vam decantar per unes Julbo Proton per als grans i unes Julbo Atmo per la petita de la casa. Com que als enllaços podeu veure les especificacions tècniques d'ambdós models no m'extendré gaire però si que us diré que les Proton ens les vam quedar amb pantalla ChromaKids. La pantalla fotocromàtica s'adapta als canvis de llum i resulta comodíssima. Penseu que en un mateix dia d'esquí, depenent de l'alçada, la zona o, simplement degut als canvis de temps, et pots trobar amb estones de sol, moments ben emborirats o, fins i tot, que caiguin quatre flocs. Aquí teniu més informació sobre aquest tipus de pantalla.



El que si que us vull explicar és el que van comentar els nens de les ulleres després d'haver-les fet servir perquè, per a mi, això és el millor indicador!
Només posar-se-les l'hereu va comentar que eren comodíssimes, que l'espuma era molt suau i gruixuda i "Mama, ara hi veig pels costats!".
La pubilla, que amb els ulls blaus sempre ens fa patir més i tot sovint es treia les ulleres aprofitant les estones als remuntadors, no se les va treure en tot el dia i em va dir: "És que aquestes no se m'entelen gens!".
I la petita, ella estava feliç amb les ulleres noves tan xules que semblen com un mirall :-). La veritat és que hi deu anar ben bé perquè en cap moment se'n va queixar i no se les va treure ni mentre anava amunt i avall amb el trineu.



Resumint... estan encantats amb les ulleres i jo molt contenta de poder-vos-ho explicar!
Si teniu qualsevol dubte, ja ho sabeu, sóc a l'altra banda dels comentaris, del mail o de les xarxes socials.
Una abraçada,
Carla

PD: Totes les fotos del post són del mateix dia, veieu allò que us deia dels canvis de llum?


dissabte, 20 de gener de 2018

Recursos, llibres i contes Montessori amb Estrella Polar

Fa ja uns mesos us vaig presentar a instagram el llibre "100 activitats Montessori. Descobreix la pedagogia Montessori a casa", l'acollida va ser boníssima i em consta que sou molt@s els que heu posat en pràctica algunes de les idees que hi apareixen. 
Desde llavors Estrella Polar i Timun Mas, ambdós segells dins el Grup Planeta, han seguit treballant per ampliar la varietat de recursos sobre Montessori i dijous passat ens van presentar les darreres novetats a "La Inquieta", un espai d'alló més acollidor al barri de la Sagrera de Barcelona. 
(Podeu descobrir l'Espai La Inquieta xafardejant el seu facebook aquí.)
Vam tenir el privilegi de poder compartir taula i xerrada amb Ève Herrmann. Ella és l'autora de tota aquesta deliciosa col·lecció de llibres i materials Montessori així com del bloc "Liv & Emy's diary". En el qual hi relata el dia a dia amb les seves filles que escolaritza a la seva casa de Lió. Tot i que el bloc està escrit en francès us recomano activament treure-hi el cap, estic segura que us encantarà!
Els dos volums de les "Petites històries Montessori" inclouen tres contes i tres propostes d'activitat cada un. Les il·lustracions són delicades, suaus i realistes. Els textos breus, clars i escrits en lletra lligada. Uns "must have" a qualsevol casa on Maria Montessori sigui font d'inspiració.


Una altra proposta que també em va agradar molt, tant per la bellesa de les il·lustracions com per les diferents possibilitats que donen, és la caixa de les "Primeres paraules". Un total de 150 targetes de vocabulari distribuïdes en 5 grups: animals, flors, insectes, fruites i ocells per descobrir la natura que ens envolta.


Per aquells que vulgueu més informació us deixo els enllaços a les col·leccions Montessori senceres en català (Estrella Polar) aquí i en castellà (Timun Mas) aquí.
Avui no m'allargo més que els que em seguiu a instagram ja heu vist que he tingut un dia llarg i m'acomiado amb la màxima amb la qual Maria Montessori defineix la seva pedagogia: "Segueix al nen".
Si teniu dubtes, comentaris o el que sigui.... ens veiem a les xarxes!
Una abraçada,
Carla


dimarts, 2 de gener de 2018

El HiperRegalo de la Fundació Vicente Ferrer

Fa unes setmanes la gent de la Fundació Vicente Ferrer es va posar en contacte amb mi proposant-me de donar difusió a la seva campanya per tal de promoure l'apadrinament d'infants de l'Índia. Participar de projectes solidaris sempre em sembla una bona opció així que els vaig prometre que ho faria i aquí estic, a quatre dies de l'arribada de Ses Majestats, passo un moment a parlar-vos de "El HiperRegalo".
La idea és aprofitar aquestes festes en què els infants solen rebre bastants regals per fer-los-en un ben diferent, un regal carregat de valors, regalar-los l'apadrinament d'un nen o nena a l'Índia.
Quan a casa vam rebre la caixa de l'HiperRegal i els vaig demanar si em volien ajudar a fer les fotos per aquest post de seguida van voler saber de que anava tot plegat així que en vam parlar.





I vam parlar d'on és l'Índia, de què vol dir apadrinar, de què hi ha altres realitats molt diferents de la nostra, etc...
Com que la caixa de l'HiperRegal "només"conté un paper i un llapis, el material necessari per poder escriure una carta a l'infant que apadrinem i poder posar-nos-hi en contacte, es van generar altres tipus de dubtes: Com sabrem com es diu? I en quin idioma li escriuríem? I com ens entendria? I com ens escriuria ell? I que ens costa apadrinar? I a què es destinen els diners que donem?...
Si a vosaltres us interessa col·laborar amb la campanya, rebre l'HiperRegal o tan sols voleu més informació, la podeu trobar tota aquí.
Una abraçada molt gran per felicitar-vos aquest 2018 acabat d'estrenar i ens anem llegint!
Carla