divendres, 16 de desembre de 2016

La màgia de les petites coses o com trobar coses bones a una setmana de me

El diumenge acomiades una setmana estranya dinant a la platja amb els teus tres. Fa solet, feu volar estels i aneu a berenar xocolata desfeta. Penses que heu carregat piles per una setmana que es farà llarga comparada amb l'anterior i..... t'equivoques, de ple!El dilluns comença justet i la cosa només fa que començar.
El dimarts el trampeges, et sembla que encara us n'esteu sortint prou bé i, al vespre, gràcies als avis i al J, fins i tot pots escapar-te a un sarau literari que t'encanta.
El dimecres però, caus en picat. Et ve la regla, la teva filla petita decideix deixar claríssim que ella no vol anar a l'escola i que vol estar amb tu, et discuteixes amb persones que estimes, et surt una pansa i perds la targeta de crèdit. Et desbordes i no pots parar de plorar. Et cagues en les hormones, l'estrès, el cansament, el Nadal i tot plegat!
El dijous comences amb mal de cap i la sensació, que ja comença a ser permanent, que no arribes enlloc. La petita t'enyora, tant que el pare de les criatures no la deixa a l'escola, el gran diu que tot va bé i la mitjana fa dies que arrossega un tema amb les amigues que sents que no pots acabar d'acompanyar com cal.
I divendres? Ai, el divendres..... El calendari d'advent anuncia que el pare està de guàrdia però que la mare no treballa a la tarda i la podreu passar junts sense presses a casa, que sopareu bikinis i cacaolat. El tió s'ha tirat uns pets i hi ha un parell de lacasitos per cada un, hi ha somriures i temps per esmorzar amb calma peeeerò.... abans de sortir de casa algú ja et fa saber que té un mal dia i quan arribes a l'escola la cosa empitjora. Marxes amb llàgrimes als ulls, el cor encongit i la promesa que a la tarda la reculls tu. Respires, saps que hi està bé, que li passarà, que l'acompanyen amb respecte, empatia i que l'envolten braços amorosos, .... Però et tornes a desbordar. Merda de setmana!
I llavors arriba la màgia de les petites coses i de les grans persones que t'envolten: et desfogues amb un parell d'amigues, en directe i per telèfon, reps un whatsapp de primeríssssima mà 15 minuts després de sortir que et tranquil·litza dient que s'ha calmat i que juga contenta, arribes a la feina i el jefe es marca un detall gegant i aparèixer amb dues safates d'esmorzar, dolç i salat! Estàs tan tova que no saps si riure o plorar. Al llarg del dia l'amiga espia número u et diu que ha vist la petita feliç a l'hora de l'esmorzar i l'amiga número dos et torna a fer arribar bones notícies al migdia.
I reculls tres nens aparentment contents però moooolt cansats, la tarda és intensa i plena de petits drames quotidians que no et donen treva. I en un moment donat sospires: "Osti tu.... no puc més..." i el gran et diu: "- Explota, mama, explota... no, millor no..." I t'abraça fort. I la mitjana s'afanya a recollir el merder d'aigua que inunda el lavabo i la petita s'acaba de posar el pijama.
Quan per fi s'han adormit t'asseus i buides el pap teclejant davant de l'ordinador.
I malgrat el desànim i el punt de mal humor que t'habita, t'esforces a repassar la setmana i buscar aquells petits moments màgics que, malgrat tot hi ha hagut cada dia.
El moment sofà+sèrie del dilluns al vespre.
La tarda de dimarts muntant l'arbre de Nadal a casa dels avis entre anades i tornades de les classes de música.
La nit envoltada d'àlbums il·lustrats i amigues amb qui comparteixes l'afició pels contes.
Els somriures dels clients del dimecres i les abraçades llargues.
Les converses de whatsapp plenes de mares estressades i idees esbojarrades.
Saber que la mitjana s'ha confiat a la seva mestra i que ella ha arribat allà on tu no pots fer-ho, gràcies S!
Trobar la targeta de crèdit mig amagada sota uns fulles al mig del carrer.
Conversar amb les mares del grup i voler-los dir que, a vegades, és tan "terapèutic" per elles com per tu, que la tribu és la tribu i que és indispensable per no parar boig.
Sostenir un nadó inquiet en braços i sentir que es relaxa.
Fer quatre llistes i sentir que poses una mica d'ordre al caos dels regals nadalencs.
Encendre unes espelmes i acabar-te el llibre que t'estaves llegint i que casualment porta per títol: "La màgia de les petites coses".































Una abraçada,
Carla

dimarts, 22 de novembre de 2016

Descobrint l'Espluga de Francolí en família: 3 plans que no us podeu perdre i un allotjament diferent

A casa no tenim gaire tradició d'anar a fer turisme d'interior ni de baixar cap avall, sempre tenim tirada a anar "cap amunt" així que, quan des de la Xanascat (Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya) ens van proposar d'anar a gaudir d'un cap de setmana a l'alberg Jaume I de l'Espluga de Francolí, no ens ho vam pensar dues vegades. Anar d'alberg sempre és una aventura, teníem ganes de descobrir indrets nous i les trobades amb altres blocaires sempre són divertides! La zona ens va sorprendre gratament així que avui us porto tres propostes per fer amb els nens si baixeu cap allà.

Visitar el Monestir de Poblet

Nosaltres vam arribar fins al Monestir de Poblet seguint un joc d'orientació que ens va preparar la gent de Drac Actiu. Petits i grans ens ho vam passar pipa caminant entre vinyes, camps d'olivera i d'ametllers tot resolent enigmes i trobant fites. La caminada des de l'Alberg Jaume I fins al Monestir de Poblet són uns 15 minuts a pas de nen, anant vam trigar una mica més tot jugant però a la tornada, que anàvem per feina i la gana ja apretava, va ser un pim pam.


El conjunt monumental de Poblet va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 1991 i la veritat és que és impressionant. Quan entres allà no pots deixar de meravellar-te per cada edifici i preguntar-te tot el que deuen haver vist aquelles pedres. Aquell dia no vam arribar a temps per la visita guiada però aquí us deixo l'enllaç a la seva web on teniu tota la informació.



Museu de la Vida Rural
Visitar museus és una activitat que no fem gairebé mai, deu ser que l'aire lliure ens crida massa... Amb tot el Museu de la Vida Rural va superar amb nota les nostres reticències i fins i tot els nens van gaudir passejant pels seus 4.000 metres quadrats tot descobrint d'on surt la farina, l'oli o el vi entre d'altres coses. A la zona d'oficis antics hi vam poder veure com es feien els cistells, les botes, com treballaven els ferrers, els fusters,,... La posada en escena de cada exposició està molt ben cuidada i els audiovisuals fan la visita encara més entretinguda.



Sens dubte el que més va triomfar va ser la visita a l'hort ecològic on els petits van poder collir tot allò que van voler ( i que estava a punt per ser collit) i van plantar una escarola cada un per endur-se-la a casa.


El Museu de la Vida Rural té una pàgina web  molt complerta on hi trobareu tota la informació pràctica que us calgui.

El paratge natural de Poblet i els bolets pintats del bosc de Castellfollit
De totes, aquesta va ser l'activitat que més vam gaudir, no cal que us digui perquè oi?.
El diumenge es va llevar una mica gris i un plugim finet ens va acompanyar per tot l'itinerari però el bosc estava tan bonic i anàvem tan decidits a descobrir tots els bolets pintats que ni l'amenaça de pluja va poder nosaltres. La tardor al bosc té quelcom de màgic, no creieu?



El paratge natural de Poblet és un paratge protegit i es troba inclòs dins la xarxa de Parcs Naturals de Catalunya, aquí us deixo l'enllaç directe a l'itinerari micològic pel bosc de Castellfollit on us podreu descarregar el PDF de l'itinerari per si us animeu a anar a trobar bolets pintats als arbres. Nosaltres en vam trobar tres i llavors vam fer una drecera per uns corriols plens de rastres de porc senglar fins arribar al punt on haviem deixat el cotxe.



Allotjar-se en un alberg
No puc acabar el post d'avui sense fer-vos cinc cèntims sobre l'Alberg Jaume I. Per mi, l'edifici té un encant indiscutible, sostres alts, un menjador amb grans finestrals, un pati amb arbres i taules ideal per prendre la fresca o llegir a l'ombra els dies de calor, una altra zona exterior asfaltada que recordava molt a un claustre, fins i tot una petita sala de jocs pels més menuts! La piscina ja estava tancada però a l'estiu s'hi ha d'estar d'allò més bé.
Les habitacions on ens vam allotjar eren les típiques amb lliteres i el mobiliari just. Aquesta vegada el bany era compartit, i un pèl antic; s'ha de reconèixer que això pot ser una mica incòmode si vas amb nens molt petits. Personalment però, estem acostumats a anar amb la caravana, que no té lavabo, i per dues nits no ens va suposar cap problema, ens adaptem a gairebé tot! De totes maneres, si aneu d'alberg amb la familia, ja sigui per lliure o dins del programa Vacances en Familia, es solen asignar les habitacions amb bany interior i així si que ja és un plan absolutament recomanable i més econòmic que anar d'hotel!
Les hores dels àpats tenen el seu rotllo. Recorda una mica com quan anàvem de colònies, vas passant amb la teva safata per agafar cada plat i després toca escollir taula dins un menjador enorme!
La veritat és que va ser un cap de setmana d'allò més divertit, petits i grans ens ho vam passar molt bé i per nosaltres no haver de cuinar durant dos dies sencers és un regalàs!!! Sabeu el que és poder apurar i tornar d'una excursió a les 13:45 sabent que a les 14:10 estarem tots asseguts a taula amb el dinar calent? Això és vida, si senyor!!!
Des d'aquí el nostre agraïment a tot el personal de l'Alberg Jaume I de l'Espluga de Francolí i a Xanascat per haver-nos permès compartir aquest cap de setmana tan xulo! I als nostres companys d'aventures, ens veiem a la propera!

I vosaltres, digueu-me, us agrada la idea d'anar d'alberg? I fer turisme d'interior?
Us espero als comentaris i a les xarxes!

Una abraçada,
Carla

PD: Si sou seguidors de Xanascat al facebook o al twitter estigueu al cas dels albergs que entren dins la promoció Face-Free, t'allotges la nit del dissabte i et regalen la del divendres! Teniu tota la informació aquí. 




dissabte, 5 de novembre de 2016

L'agenda de "Ets el que menges"; més que una agenda pel 2017!

Fa uns dies estava pensant que havia de buscar-me aviat agenda pel 2017 i llavors, coses de la vida, vaig rebre un correu electrònic que em va fer molta il·lusió! La gent de "Ets el que menges" editaven una agenda 2017 i feia molt bona pinta!

El dimecres la vaig rebre a casa en primícia i avui us escric quatre línies per presentar-vos-la. Escrita per la Núria Coll, directora de la plataforma, i amb unes il·lustracions precioses de Maru Godàs, les 160 pàgines de l'agenda 2017 "Ets el que menges" són molt més que una agenda. Entre les seves pàgines hi trobareu consells de salut i nutrició, curiositats sobre diferents aliments, trucs, receptes i fins i tot, guies sobre fires i mercats, peixos saludables i recomanacions de llibres.



Ja veieu que tant el contingut com l'estètica estan molt cuidats, us asseguro que un cop la tens a les mans vols trobar una estona per seure al sofà i fullejar-la amb calma!

Us he de dir que jo sóc de les que guarda les agendes i calendaris perquè, d'alguna manera, els faig servir de diari de la família, amb mil anotacions i notes al marge. No tinc cap dubte que aquesta també la guardaré, el que no tinc clar és si ho faré amb la resta de dietaris o si la guardaré a la cuina amb els llibres de receptes i consulta!

Si us agrada aquest estil de llibre, estic segura que el llibre de cuina que es va editar des de l'escola ("La cuina del Martinet, dels fogons a l'esperit" de l'Àngels Puntas) i que ja us vaig presentar aquí, us encantarà, doneu-hi un cop d'ull!

I vosaltres, feu servir agenda o tireu de memòria? Jo he comprovat que quan poso les coses per escrit el meu cap es descomprimeix! ;-)

Una abraçada,
Carla





divendres, 16 de setembre de 2016

Primeres vegades...

De totes les pimeres vegades que hem viscut amb tu fins ara, crec que aquesta és de les que esperaves amb més ganes. De fet, les altres han anat arribant, la majoria de manera inesperada, sense esperar-les. Com quan vas començar a pedalar o nedar, que ens va agafar a tots per sorpresa! Això que ens ocupa, en canvi, fa temps que ho desitjaves, sense entendre tota la dimensió del tema, tu volies quedar-te a l'escola amb els teus germans! I és que, a casa amb el pare i la mare s'hi està molt bé però l'escola, la nostra escola, és molta escola!

Ahir finalment, va arribar el dia. Vas descalçar-te, vam buscar el calaix amb el teu nom i vam entrar al teu espai. Tots cinc, en plan tribu, per acompanyar-te en aquesta estrena. Vas entrar amb una barreja d'emoció i vergonya, feia dies que esperaves aquest moment! Ens vam acomiadar amb una abraçada molt forta i un: "Passa-ho molt bé petita" i vaig anar a acompanyar els teus germans als seus espais. Tots dos van dir que et vindrien a veure en algún moment i sé que van trobar el moment perfecte per fer-ho.

El pare et va acompanyar al llarg de tot el dia, un dia ple de novetats! Em va explicar que vas passar el dia jugant feliç i investigant tota la comunitat, gairebé sense reclamar-lo a ell.
Quan ens vam retrobar al vespre em vas rebre amb una altra abraçada gegant, un somriure enorme i un: "M'ho he passat "tope" bé mama!!"
Sé que és un dia que tots recordarem amb emoció com un dia genial i això no té preu....




Avui el pare té guàrdia així que t'hi he acompanyat jo a l'escola. He buscat un racó dins l'aula i m'hi he assegut en un d'aquests tamborets menuts i acolorits que hi ha. Ràpidament te n'has buscat un i t'has assegut al meu costat. A poc a poc t'has anat animant i malgrat tornar molt sovint al meu costat, t'he vist omplir-te les mans de farina, pintar concentrada al taller, jugar amb les nines, escoltar com llegien un conte, gronxar-te al jardí... Quin regal poder compartir tot això amb tu!

T'he plantejat si durant l'estona de la fruita jo podia marxar una estoneta curta per poder menjar alguna cosa i hi has estat d'acord. He tornat encara no 15 minuts més tard. Anaves agafada de la mà de la teva mestra i semblaves contenta, t'has assegut a la meva falda i m'has dit: "He plorat un moment perquè volia que fossis aquí". Jo t'he mirat sorpresa: "De debò? Ahir el pare també va sortir aquesta estoneta....".

- Amb el papa és diferent! - Diferent? Al cap d'un moment has afegit que ell només va marxar dos minuts i al moment també, jo he captat el "diferent" amb tota la seva immensitat. 
Com se m'havia passat per alt i que bo que m'ho hagis pogut dir! 
El que sents quan marxa el pare és diferent del que sents quan marxo jo i amb mi se't fa més difícil, et representa un esforç més gran. Ja t'entenc petita, la mare és la mare! 
No et pensis, a mi també em costa una mica, et fas gran i això que ha començat fa dos dies és un pas de gegant per les dues. Sé que el que tenim i el que hem viscut ho portem dins, per sempre, ningú no ens ho pot prendre. Ara comença una nova etapa que estarà plena de grans descobertes i seran temps feliços també, ho sé del cert que n'hi van dos per davant teu! 
Tu no pateixis, nosaltres anirem fent, ens seguirem acompanyant els uns als altres. 
Anirem fent, pas a pas, seguirem confiant en vosaltres i seguirem aprenent junts.

Una abraçada,
La mare



divendres, 10 de juny de 2016

Models per un dia amb C*joli!

Aquest hivern passat ha estat ple de petites alegries i una d'elles va ser tenir la sort de guanyar dues peces de roba a escollir de la genial col·lecció d'hivern de C*Joli!. Amb una col·lecció tan bonica, era difícil escollir però la camisa Chrysanthéme es va imposar i quan les vam rebre a casa va ser amor a primera vista.


Quan la Joana va començar a deixar entreveure la seva col·lecció d'estiu, em va agradar tant tot el que veia i havíem tingut tan bon feeling, que em va sortir proposar-li que si li faltaven models per fer les fotos les nenes i jo ens oferíem per donar un cop de mà. Ho havia parlat abans elles i els va semblar bona idea així que quan la Joana ens va convocar un matí de març a la platja de Gavà no vam dubtar ni un moment!
La sessió va ser molt divertida i, malgrat el vent fred del dia, els nens s'ho van passar pipa corrent amunt i avall per la platja, fent volar estels, jugant amb les pilotes i fent servir la caravana de C*joli de caseta. Per mi també va ser un matí diferent i va ser un plaer desvirtualitzar persones a qui sols coneixia a través de les xarxes. La Txell de Txelllagresa, que segur que coneixeu per les seves sabatones i altres creacions precioses (aquí teniu l'article que li van dedicar a la revista Kireei) , la Ruth de UpJoies i la Marta de Iammartaguillen, que va ser l'encarregada d'immortalitzar la sessió.


S'ha de dir que la Marta té moltíssima traça amb els nens i això es nota! Que també en sap molt de fer fotos, salta a la vista, i que la col·lecció d'estiu que ha creat la Joana és precioooooosa també, oi??!!! 
Em creieu si us dic que no sabria pas que quedar-me? Per mi, qualsevol model de C*Joli és ideal per aquells dies d'estiu que ve més de gust posar-nos bonics. Aquell dinar familiar, aquell diumenge de festa major,... fins i tot seria la meva marca de capçalera si tingués un casament o qualsevol esdeveniment més formal. Són peces de roba boniques, funcionals, una moda pràctica, de bona qualitat, artesana i amb un preu raonable! L'any passat es va casar el meu germà i vaig anar de bòlit per trobar quelcom així per les nenes! Ai Joana, "si te hubiera conocido antes"! :-))


No acostumo a escriure sobre roba però hi ha projectes que em ve de gust compartir amb vosaltres perquè tenen quelcom especial. Ho vaig fer aquí amb Garabatisse i ho he fet avui amb C*joli perquè les dues marques, malgrat tenir estils molt diferents, tenen molt en comú. Tenen al darrere mares i pares emprenedors, que cuiden el producte al llarg de tot el procés, des del disseny de cada peça fins al packaging, que lluiten per fer realitat els seus somnis mentre troben la manera de fer compatible la vida professional i la familiar. Marques petites amb grans històries al darrere que mereixen triomfar!

Com sempre, us espero als comentaris i a les xarxes!
Una abraçada,
Carla

PD: Les primeres fotos són meves i del meu pare. Les del shooting a la platja són de la Marta Iammartaguillen. Gràcies Marta per unes fotos precioses, són un gran record!



dimecres, 8 de juny de 2016

Repte #365avuillegim en català (6)

Contes dolços, contes enciclopèdics, contes sobre la mort o sobre les balenes.... 
Aquí en teniu 18 més!



Digues on és, LA NATURA (Therry Laval, Cruïlla)
Els "Digues on és" sempre dónen molt joc! A cada pàgina has de trobar un grapat de coses per buscar i els escenaris també van canviant, són plens de dibuixos divertits (amb l'estil inconfusible de l'autor) on passar-hi estones entretingut remirant cada detall. A casa en tenim uns quants, aquest que us ensenyo és en versió "gegant".

Jo mataré monstres per tu (Santi Balmes i Lyona, Principal de los libros)
Confesso que fa anys vaig comprar el "Jo mataré monstres per tu" per l'estètica, m'encanten els dibuixos de la Martina i l'Anitram però el títol em va semblar una mica heavy. Quan vaig llegir-lo però em va agradar molt, és genial per parlar de les pors i donar-hi una volta! Segur que la majoria ja el coneixeu, oi? Per mi s'ha convertit en un clàssic.

El vol de les fades (Jane Simmons, Ediciones Beascoa)
"El vol de les fades" de Jane Simmons va ser el primer conte que va entrar a casa, el vaig comprar el dia de Sant Jordi estant embarassada del Bernat i li tinc molt carinyo. Un conte ple de fantasia amb uns dibuixos suaus in una sèrie de personatges es van afegint a la comitiva que, encapçalada per l'Elena i en Jaumet, van a buscar les fades de la nit.

La neu (Taori Kajima, Tramuntana)
Un conte dolç ens ha arribat al ❤️. Mentre la nevada va agafant força tots els companys del bosc on viu el petit conill van aixoplugant-se als seus caus, estan cansats i van a dormir. I el conill perquè no se'n va al cau? Els textos curts es van repetint convidant al petits lectors a endevinar-los, els dibuixos són senzills i ben trobats, els flocs de neu que cada vegada ocupen més espai... Un conte ideal per a cridar la son.

Dinosaures (Col·lecció els Supertafaners, Larousse Editorial, Vox)
Aquest de dolç no en té ni un pèl però és altament recomanable pels amants dels dinosaures. Tota la col.lecció dels supertafaners és genial i a casa al gran li encanten. Aquest no és una excepció, un grapat de preguntes i respostes classificades per temes i acompanyades de dibuixos atrevits que dic jo.

¿On és la lluna? (Jordi Amenós i Albert Arrayàs, Fragmenta Editorial)
En Pau es pregunta perquè la lluna es va fent petita fins que un dia desapareix i a partir de plantejar la mateixa pregunta a diferents personatges trobem un grapat de solucions diferents. Una història ben trobada de Jordi Amenós i unes il.lustracions que l'acompanyen la mar de bé de la mà de d'Albert Arrayás. No deixeu de fullejar-lo si el trobeu a les llibreries. Al final hi ha també una guia de lectura pels pares molt interessant.

L'elefant Mainú i l'amistat (Montserrat Balada i Òscar Julve, El Cep i la Nansa)
És un conte col.laboratiu on diferents personatges es van afegint a en Mainú en la recerca de l'amistat. La història és molt tendre i fàcil d'entendre per als menuts a partir de 3 anys. Les il·lustracions també són ben boniques i, el que fa més especial aquest conte, com tots els de la col.lecció"El Gingoler" de és que la història es troba adaptada a la llengua dels signes catalana! A més inclou un DVD amb el conte animat i representat en la llengua dels signes, la qual cosa permet gaudir la història d'aquesta manera i aprendre també a representar-lo. Personalment em sembla un encert tot el plantejament que fa "El Cep i la Nansa" amb aquests contes.

Tu i jo (Beatriz DaPena i Álex Meléndez, Ediciones Jaguar)
Una petita història d'amor, molt dolceta i senzilla, que vaig regalar al pare de les criatures fa un parell d'anys per Sant Jordi. També ens va anar molt bé per parlar i identificar aquestes primeres sensacions que van arribar a casa sense saber molt bé que eren el dia que el vailet de casa em va dir que creia que estava enamorat. Santa innocència! 😍 Us he dit ja que els llibres amb la portada i contraportada encoixinades m'encanten, oi?

Les cantants del mar (Gessamí Forner i Connor O'Keeffe, Editorial Minis)
Les balenes geperudes són les protagonistes d'aquest mini. Sabíeu que si volen dormir fan migdiades mentre una companya els vetlla el son i les empeny tot nedant? Això i moltes coses més les podeu aprendre amb aquest mini.



Estirar la pota (o com envellim) (Babette Cole, Editorial Destino)
No deixa mai de sorprendre'm la manera com els infants encara petits entomen un tema com la mort i Babette Cole té una manera molt fresca de tractar temes "delicats", els seus contes m'encanten! Aquí fa un recorregut per la vida de les persones per entendre com ens fem grans i com tots, tard o d'hora l'acabem dinyant. Sense dramatismes, simplement les coses tal com són. I no vull dir que haguem de restar pena a una mort eh! Hi ha altres llibres sobre la mort que tenen una carrega sentimental important i estic segura que són un molt bon recurs quan als infants els toca una mort de prop o ja "la senten".

El rei dels animals (Miguel Tanco, La Fragatina)
"Però mama, el lleó només fa que posar lleis que li van bé a ell! Per això s'enfaden els altres, oi?" El d'avui és una fàula divertida, amb una estètica cuidada i que dóna peu a converses sobre el poder i la seva gestió, sobre a qui i com s'escull qui mana, etc... Crec que els adults en podem fer una lectura a nivell polític i tot!

El petit drac Coco i el temple misteriós (Ingo Siegner, La Galera)
Les aventures d'en Coco agraden sempre! Són llibres fantàstics per fer la transició del conte al llibre més de "grans". Tot i que tenen un bon grapat de text, hi ha moltes il.lustracions que ajuden a fer la lectura més visual i menya feixuga a qui llegir encara no li resulta atractiu del tot. Les històries tenen aquell punt de fantasia i humor ideal per enganxar als petits lectors.

Al llibre (Fani Marceau i Joëlle Jolivet, Corimbo)
Té un format gran i està bé perquè cada il.lustració va acompanyada del text, curt, amb tipografia clara i gran sobre el lloc on es troba l'objecte de la imatge. La repetició també ajuda a la lectura. Un llibre agradable de mirar i llegir que pels més petits treballa vocabulari de diferents àmbits.

Amb bogeria (Emile Jadoul, Baula)
Un conte de poques paraules però amb una història que transmet un missatge clar, perquè si estimes de debò cal deixar anar...

Endevina quantes endevinalles endevinaràs (Larousse Editorial, Vox)
Un grapat d'endevinalles divertides que, a casa han passat una època a tope amb les endevinalles, ens ha anat com anell al dit. Uns dibuixos divertits, diferents tipografies i petites endevinalles sobre diferents temàtiques que segur que us faran passar una estona distreta

Tipografiteja (Jan Bajtlik, Coco Books)
Convida a experimentar amb les lletres, crear dibuixos a partir d'elles, inventar tipografies, descobrir-ne de noves amagades als estels,... Un llibre-joc per gargotejar sense parar mentre els petits es familiaritzen amb l'alfabet, les lletres i les mil formes d'escriure-les sense ni tan sols adonar-se de tot el que estan aprenent al llarg de les 156 pàgines del llibre.
Vam tenir l'ocasió de participar al taller que l'autor va fer a Món Llibre 2016 i va ser una passada!

Apa! Et penses que ens ho creurem? (Oriol Canosa, Cruïlla)
Jo recordo amb carinyo els meus primera llibres de "El Vaixell de Vapor". De fet encara en tinc i els meus fills se'ls llegeixen! Aquest però és dels nous, un llibre ple d'oficis curiosos perquè a vegades explicar la feina dels pares pot ser difícil i és més divertit inventar-s'ho! Això si, tot pot ser que ningú s'ho cregui, eh!

Un lloc per a la Rula (Mar Pavón i Maria Girón, Tramuntana Editorial)
Aquest és el llibre que vaig presentar el "Dia Internacional contra l'esclavatge infantil". La Rula busca el seu lloc al món i sembla que la seva família ja l'hi té decidit. Malgrat tot ella s'hi rebel·la i trobant la força en els llibres decideix buscar el seu propi lloc. Una història de denúncia per posar llum a quelcom que encara passa a molts racons de món on els matrimonis pactats acaben sent "el lloc" per moltes nenes.

Recordeu que si voleu estar al dia dels contes podeu seguir-me a instagram! 
Una abraçada,
Carla


dimecres, 1 de juny de 2016

Festival MiniPoP a Tarragona

Aquest cap de setmana arriba a Tarragona el VI Festival Minipop
Els dies 3, 4 i 5 de juny el Passeig de les Palmeres s'omple de música i activitats pels més menuts. Nosaltres vam anar-hi l'any gràcies al concurs que van organitzar al seu instagram i vam passar un dia genial. La veritat és que tenim poca tirada a baixar cap a les terres tarragonines i anar al Minipop va ser l'excusa perfecta per tirar avall!
Es defineixen com un festival de música i cultura contemporània apte per a tota la família, reivindicant l'us de l'espai públic com a lloc de trobada entre generacions. 
Dins el programa del festival hi trobareu propostes de música, dansa, cinema, literatura infantil, un munt de tallers creatius i, fins i tot un espai nadó pensat especialment pels més menuts.


Aquest any hi ha una proposta que a mi m'agrada especialment i és que busquen petits reporters que vulguin immortalitzar el festival des del seu punt de vista. Si teniu infants entre 8 i 12 anys que s'hi vulguin animar, teniu més informació aquí
aquí us deixo el link directe des d'on us podreu descarregar el programa. Val la pena estudiar-lo amb calma i planificar aquests dies per no perdre's res! 
Per avui ho deixo aquí i ja em direu, coneixíeu el festival? Hi heu anat o hi anireu? Si és així, expliqueu-nos-ho que nosaltres aquest any ens ho perdrem! Per sort, seguirem gaudint del CD de la passada edició del Festival durant els nostres viatges en cotxe, qui no es consola és perquè no vol! :-)
Una abraçada,
Carla